L'estratègia europea per a l'ocupació

• Author: Joan Antoni Alujas Ruiz, M. Mercè Jou i Torras
• Pages: 55-106

© Editorial UOC CapítolII.L’estratègia europea per a l’ocupació

55

CapítolII

L’estratègia europea per a l’ocupació

Joan AntoniAlujas Ruiz,M. MercèJou i Torras

En els darrers anys, i com a conseqüència de la crisi eco-

nòmica, s’ha produït una disminució de les taxes d’ocupació i,

paral·lelament, un augment de les taxes d’atur a la majoria dels

estats membres de la Unió Europea. Per tant, els nivells de deso-

cupació i la creació de llocs de treball, més estables i de qualitat

són un problema que preocupa a tots el països de la Unió.

Un dels aspectes més importants de la política d’ocupació de

cadascun dels estats membres i del conjunt de la Unió Euro-

pea és el disseny dels instruments que permetin assolir una taxa

d’ocupació més elevada, que es mantingui al llarg del temps fins

que els nivells d’atur es puguin considerar de plena ocupació.

En aquest capítol tractarem de donar resposta als aspectes se-

güents:

• Quins són els elements més significatius a l’hora de dur a terme

una política d’ocupació eficient i eficaç?

• Per què la Unió Europea va creure que era necessari establir

una estratègia conjunta per a l’ocupació?

• En què consisteix l’estratègia europea per a l’ocupació (EEO)

i com ha evolucionat al llarg del temps?

• Com pot ajudar la responsabilitat social de les empreses a

l’assoliment dels reptes establerts en l’EEO?

Per a donar resposta a aquestes preguntes, al llarg d’aquest capí-

tol s’explicaran els principals desequilibris del mercat de treball

i les seves conseqüències socials i econòmiques, i també què cal

© Editorial UOC Les polítiques d’ocupació: teoria i pràctica

56

fer per a corregir aquests desequilibris i com la Unió Europea

va considerar necessari dur a terme una actuació conjunta per tal

d’aconseguir uns millors resultats.

Es començarà per les seves fases més inicials de l’Estratègia

Europea d’Ocupació, per arribar a la situació actual en què la UE

té plantejats uns reptes molt ambiciosos per a l’any 2020.

1.Els inicis de l’EEO

Agafem com a punt de partida la cimera d’Essen, que es va

fer el desembre de 1994, en la qual es van remarcar cinc àrees

clau d’intervenció dels poders públics adreçades a fer front als

problemes de l’ocupació de la Comunitat d’aleshores, àrees que

van ser ratificades i desenvolupades en les cimeres comunitàries

posteriors.

Les cinc àrees clau d’intervenció per a fer front a l’ocupació de la Co-

munitat Europea són les següents:

1) La millora de les oportunitats d’ocupació de la població activa.

2) L’augment de la intensitat d’ocupació dins del creixement global.

3) Una reducció dels costos laborals no salarials.

4) L’augment de l’eficàcia de la política d’ocupació.

5) L’aplicació de mesures particulars necessàries per a ajudar els joves.

1) La millora de les oportunitats d’ocupació de la població

activa mitjançant la promoció de la inversió en formació pro-

fessional. La clau és l’adquisició de qualificacions professio-

nals, especialment per part dels joves. El nombre més gran

possible d’aquests ha de rebre formació inicial i contínua que

els permeti, amb la formació permanent, adaptar-se als canvis

© Editorial UOC CapítolII.L’estratègia europea per a l’ocupació

57

de l’avanç tecnològic, per tal de reduir el risc de perdre la seva

feina.

2) L’augment de la intensitat d’ocupació dins del creixe-

ment global mitjançant, bàsicament, una organització més

flexible del treball; una política salarial que fomenti les inver-

sions que creen ocupació (en la situació actual, això signifi-

ca que l’augment dels salaris estigui vinculat amb l’augment

de la productivitat); la promoció d’iniciatives, en particular en

l’àmbit regional i local, que creïn llocs de treball que tinguin en

compte les noves necessitats (medi ambient, serveis socials,

etc., també conegudes com a nous filons d’ocupació); i el foment

de l’autoocupació.

3) Una reducció dels costos laborals no salarials suficient per

a garantir que es produeixi un efecte apreciable en les decisi-

ons relatives a la contractació de treballadors i, en particular,

dels treballadors no qualificats.

4) L’augment de l’eficàcia de la política d’ocupació, evitant

pràctiques perjudicials per a la disposició a treballar i passant

d’una política passiva de mercat de treball a una altra d’activa.

5) L’aplicació de mesures particulars necessàries per a aju-

dar els joves, i especialment aquells que abandonen l’escola

pràcticament sense qualificació, oferint-los feina o formació.

La lluita contra la desocupació de llarga durada s’ha de

convertir en un dels aspectes essencials de la política de mer-

cat de treball. A més, cal tenir una atenció especial a la difí-

cil situació de les dones desocupades i dels treballadors

d’edat avançada.